• Gestió ambiental del disseny per mitjà de la Norma UNE 150301

• Directiva 2005/32/CE del Parlament Europeu i del Consell

• Directiva 2010/31/CE, de 19 de maig de 2010

• Directiva 2000/53/CE, de 18 de setembre de 2000

• Directiva 94/62/CE, de 20 de desembre de 1994

• Decret 316/1994. Distintiu de garantia de qualitat ambiental

• Decret 296/1998 del 17 de novembre, pel que s'amplia l'àmbit del Distintiu de Qualitat Ambiental als serveis

• Reglament CE 66/2010, de 25 de novembre de 2009

• Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic

Ecodissenyar és identificar, en el mateix moment en què es projecta un producte/servei, tots els impactes ambientals que es poden produir en cadascuna de les fases del seu cicle de vida, per tal d'intentar reduir-los al mínim, sense menyscabament de la seva qualitat i aplicacions.

La implantació d’aquesta certificació facilita a les organitzacions i als equips de disseny la incorporació, en les tasques diàries, d’una sistemàtica per identificar, controlar i millorar de manera contínua els aspectes ambientals dels seus productes i/o serveis facilitant informació als seus clients sobre els productes que han incorporat millores ambientals a través del disseny, d'acord amb la norma UNE 150301.

Beneficis interns per a l'organització:

• Garantia que l'organització compleix la legislació ambiental que li és aplicable, incloent els requisits ambientals legals referents als seus productes i/o serveis.
• Garantia que gestiona el disseny i desenvolupament dels seus productes i/o serveis de manera que tots aniran millorant ambientalment de manera continuada en el temps.
• Reducció de costos (consum de materials, millores en els envasos i embalatges, etc.)

Per la qual es modifica la Directiva 92/42/CEE del Consell i les directives 96/57/CE y 2000/55/CE del Parlament Europeu i del Consell.

Aquesta Directiva pretén aconseguir un elevat nivell de protecció del medi ambient mitjançant la reducció del possible impacte mediambiental dels PUE, que en darrer terme repercutirà en benefici dels consumidors i d’altres usuaris finals.

El desenvolupament sostenible també requereix tenir en compte l’impacte econòmic, social i sanitari de les mesures previstes. Millorar l’eficiència energètica dels productes contribueix a la seguretat del subministrament d’energia, cosa que és una condició prèvia per a una activitat econòmica sanejada i, per tant, per al desenvolupament sostenible.

El disseny ecològic dels productes constitueix un element fonamental de l’estratègia comunitària en matèria de política de productes integrada. Com a enfocament preventiu, destinat a obtenir el millor comportament mediambiental possible dels productes mantenint les seves qualitats funcionals, el disseny ecològic ofereix veritables noves oportunitats a fabricants i consumidors, així com a la societat en general.

Directiva europea que té per objectiu establir l'obligatorietat de certificar energèticament els nous edificis i els existents. La metodologia comuna haurà d'integrar tots els elements que determinen l'eficàcia energètica i no únicament la qualitat de l'aïllament de l'edifici. Aquest enfocament integral hauria de tenir en compte elements com les instal·lacions de calefacció i de refrigeració, les instal·lacions d'il·luminació, la localització i orientació de l'edifici, la recuperació de la calor, etc.

Directiva relativa als vehicles al final de la seva vida útil publicada en el Butlletí Oficial de la Comunitat Europea. L 'objectiu és establir mesures destinades a la prevenció dels residus procedents de vehicles i, addicionalment, a la reutilització, reciclatge i altres formes de valorització dels vehicles al final de la seva vida útil i els seus components. La idea és reduir l'eliminació de residus i millorar l'eficàcia en la protecció mediambiental de tots els agents econòmics que intervenen en el cicle de vida dels vehicles i, més concretament, d'aquells que intervenen directament en el tractament dels vehicles al final de la seva vida útil.

Directiva que té pèr objectiu prevenir i reduir l'impacte sobre el medi ambient dels envasos i regular la gestió dels residus d'envasos al llarg de tot el seu cicle de vida. El text inclou els aspectes següents:

• una descripció i definició de tots els conceptes relacionats amb els envasos i dels seus residus.
• una tipificació  estratègies de gestió d'envasos i residus d'envasos 
• un marcatge de pautes de conducta per part de les empreses 
• un règim sancionador, en cas d’incomplir el que estableix la directiva

És un sistema per identificar els productes i serveis que reuneixen determinades propietats o característiques que els fa més respectuosos amb el medi ambient.

Els objectius del distintiu són:

• Promoure el disseny, la producció, la comercialització, l'ús i el consum de productes i de serveis que afavoreixen la minimització de residus o bé la recuperació i reutilització dels subproductes, les matèries i les substàncies que contenen, i també dels que suposen un estalvi de recursos, especialment d'energia i aigua.
• Proporcionar als usuaris i als consumidors una informació millor i més fiable sobre la qualitat ambiental dels productes i dels serveis que els orienti en les seves decisions d'ús o de compra. És compatible amb altres sistemes oficials de garantia de qualitat ambiental.

El Distintiu de garantia de qualitat ambiental és un sistema d'etiquetatge ecològic que es va crear a través del Decret 316/1994, de 4 de novembre, de la Generalitat de Catalunya.

Inicialment, l'abast del Distintiu es concretava en garantir la qualitat ambiental de determinades propietats o característiques dels productes.

Mitjançant el Decret 296/1998, de 17 de novembre, s'amplia l'àmbit del Distintiu de garantia de qualitat ambiental als serveis, de forma que es completa aquest sistema oficial de certificació ambiental.

El Distintiu atorga, d'una banda, una informació millor i més fiable als consumidors i usuaris i, d'altra banda, promociona el disseny, la producció, la comercialització, l'ús i el consum de productes i de serveis que superen determinats requeriments de qualitat ambiental més enllà dels establerts com a obligatoris per la normativa vigent.